AGITADORAS

PORTADA

AGITANDO

CONTACTO

NOSOTROS

     

ISSN 1989-4163

NUMERO 24 - VERANO 2011

Tria L'inquilí

Miguel Ángel Lladó

Editorial: Casabierta-ed. Edición bilingüe. 176 páginas.

a e i o u

                                         A mi no m’importa massa
                                         que hagis decidit
                                         -ni que sigui momentàniament-
                                         instal·lar-te entre
                                         les còmodes parets del silenci.

                                         A mi el que m’importa
                                         és que em miris,
                                         que m’encalcis
                                         per dins els laberints
                                         insondables
                                         de la teva imaginació,
                                         que em convidis
                                         als teus àpats
                                         de galetes i aigua fresca,
                                         que pronunciïs el meu nom
                                         clarament i diàfana,
                                         que foragitis l’espant
                                         de les bosques cel·les
                                         del pensament,
                                         que trobis en nosaltres,
                                         els que t’estimam,
                                         el consol i la calma,
                                         que un dia assoleixis,
                                         en fi,
                                         l’Harmonia,
                                         i que et sigui per sempre
                                         dolça i fidel companya,
                                         inseparable ja de tu
                                         i del teu tendre esguard.


Cortesia

                                         Disculpau-me.
                                         No hauríeu vist per aquí
                                         algú així,
                                         més aviat menut,
                                         corrent cap a la porta?

                                         Avisau-me si passa.
                                         I, per favor,
                                         no li barreu el camí
                                         ni el repreneu:
                                         com vosaltres,
                                         fa estona que el cerca.


Ales útils

                                         No hi ha ales inútils.
                                         Ningú no té dret
                                         a determinar,
                                         ni que sigui per la via de la ciència,
                                         l’abast del vol
                                         o el sostre del anhel,
                                         la delicada natura
                                         de l’ocell del gel,
                                         baldament siguin només alots
                                         o petits plomalls,
                                          vellutades ganivetes
                                         que tallen l’aigua
                                         i neden
                                         a l’encalç de qualque peix,
                                         negres monyons
                                         de summa suavitat
                                         bategant-se
                                         sobre una immensitat antàrtica,
                                         criatures
                                         de caminar maldestre
                                         i secular saviesa,
                                         metàfora de Tu,
                                         corol·lari del meu somni.

*1ª edición original en català: “L’inquilí del gel” fue publicado en la colección El Turó de la Fundació Sa Nostra en 2002 y galardonado en 2001 con el XV Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà

El Inquilino del Hielo

Miguel Ángel Lladó

Editorial: Casabierta-ed. Edición bilingüe. 176 páginas.

a e i o u

                                         A mi no me importa demasiado
                                         que hayas decidido
                                         -aunque sea por el momento-
                                         instalarte entre
                                         las cómodas paredes del silencio.

                                         A mí lo que me importa
                                         es que me mires,
                                         que me persigas
                                         entre los laberintos
                                         insondables
                                         de tu imaginación,
                                         que me invites
                                         a tus meriendas
                                         de galletas y agua fresca,
                                         que pronuncies mi nombre
                                         de manera clara y diáfana,
                                         que alejes el espanto
                                         de las obscuras celdas
                                         de tu pensamiento,
                                         que encuentres en nosotros,
                                         quienes te queremos,
                                         el consuelo y la calma,
                                         que un día consigas,
                                         al fin,
                                         la Armonía,
                                         y que te sea para siempre
                                         dulce y fiel compañera,
                                         inseparable de ti
                                         y de tu cálida presencia.

 

Cortesía

                                         Disculpadme.
                                         ¿No habéis visto por aquí
                                         a alguien así,
                                         más bien pequeño,
                                         corriendo hacia la puerta?

                                         Avisadme si pasa.
                                         Y, por favor,
                                         no le cerréis el camino
                                         ni le regañéis:
                                         igual que vosotros,
                                         lleva tiempo buscándolo.


Alas útiles

                                         No existen alas inútiles.
                                         Nadie tiene derecho
                                         a decidir
                                         ni siquiera por la vía de la ciencia
                                         el alcance del vuelo
                                         o el techo del anhelo,
                                         la delicada naturaleza
                                         del pájaro de hielo;
                                         aunque sean sólo aletas
                                         o pequeñas plumas,
                                         aterciopeladas cuchillas
                                         que cortan el agua
                                         y nadan
                                         detrás de algún pez,
                                         negros muñones
                                         de suma suavidad
                                         moviéndose
                                         sobre una inmensidad antártica,
                                         criaturas
                                         de torpe caminar
                                         y secular sabiduría.
                                         Metáfora de Ti,
                                         cúspide de mi sueño.

*1ª edición original en català: “L’inquilí del gel” fue publicado en la colección El Turó de la Fundació Sa Nostra en 2002 y galardonado en 2001 con el XV Premi de Poesia Guillem Colom i Ferrà

@ Agitadoras.com 2011